Archivos Mensuales: marzo 2013

Màrqueting mòbil

Vídeo

La moda dels codis QR i la realitat augmentada arriba a totes parts!

timthumb timthumb (1) timthumb (2)

Una sorprenent i útil manera d’utilitzar la realitat augmentada i els codis QR és per ordenar llibres a les biblioteques. De moment és una eina experimental creada per l’ Universitat de Miami que utilitza codis QR en cada llibre d’una biblioteca i permet saber quins estan desordenats al utilitzar smartphone i tablets.

La publicitat esdevé més atractiva amb la realitat augmentada, un bon exemple és aquest vídeo d’edificis on les façanes eren codis QR i els vianants a través de la realitat augmentava gaudien d’anuncis sorprenents i a peu de carrer. Una nova tendència publicitària.

O fins i tot, es troben estratègies de mkt gastronòmic, com per exemple els codis QR als llibres de cuina on amb la realitat augmentada apareix el cuiner donant-te consells o explicant la recepta de manera més dinàmica.

Starbucks és un bon exemple, a través d’aquest vídeo es pot veure com el got cobra vida i et felicita el nadal. Des del meu punt de vista és una forma divertida i adient per entretenir al client i crear un vincle i una interactivitat.

Com tot, aquests dos fenòmens resulten atractius en termes publicitaris ja que aconsegueixen aquesta interactivitat i publicitat d’experiència d’un mateix. I també útils i innovadors per ampliar la informació o com a geolocalitzador (per trobar els diferents edificis d’una Universitat). Però alhora la moda portada a l’extrem crea casos sense sentit com codis QR a les samarretes o fins als pastissos. Més que seguir-ho com a moda pensant “el meu producte l’ha de portar”, la utilització d’aquestes eines ha de portar darrera un objectiu i una estratègia.

Un bon intent VS “intento fallido” de Màrqueting Viral

Vídeo

L’essència del Màrqueting Viral esdevé un vídeo que sembla creat per un amateur, fet amb baix pressupost, però en realitat es tracta d’una campanya publicitària d’una companyia. Un exemple és el vídeo de “Las botas de Ronaldinho, Nike”. Un vídeo que en un principi sembla que un aficionat l’hagi gravat als entrenaments i sigui per fer parodia, però al final es veu que l’anunciant és Nike.

Des del meu punt de vista crec que Nike té molts diners per permitir-se fer un vídeo tant “sense sentit” i poc impactant. Considero una bona idea arribar al públic a través del màrqueting viral, i més si és un vídeo de l’estil que sembla molt camuflat i d’una persona del carrer. Però crec que no aconsegueix que l’audiència es quedi amb l’anunci. Tot i així, va aconseguir una part del que volia que estigués en boca de tots, que és el que no acabo d’entendre perquè no li veig “la gràcia”.

Un exemple que sí que trobo adient, impactant i preparat és el de “Piano stairs” a Suècia. Convertir la rutina d’agafar el metro i passar per aquells passadissos i escales tan sòbries i soses cada dia, en unes escales piano que depèn on trepitgis sona una nota o una altra. Una iniciativa molt innovadora creada per Volkswagen. Va tenir un gran ressò fins sortir als telenotícies de molts països.

Per finalitzar, comentar que exemples com “Amo a Laura” o “El cazador y el oso de Tippex” són accions virals amb èxit. La primera, el públic desconeixia que es tractés d’una contra campanya de MTV i es va creure que pertanyia a la “Asociación Nuevo renacer”. Per tant va aconseguir ressò als mitjans. I el cas segon, el de Tippex, des del principi ja es sabia que es tractava d’un vídeo publicitari de Tippex però igualment va aconseguir que es difongués boca-orella i tingués més de 200.000 reproduccions a Youtube.